afaenar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i faena.)
- v. tr. Donar molta faena: L’encarregat no para d’afaenar als treballadors, sense deixar-los alenar.
- refl. Carregar-se de faena: No sé dir no a un encàrrec i m’afaene acceptant-los tots.
- refl. Esforçar-se molt en l’eixecució d’un treball, faena o activitat: Els traductors s’afaenen per a acabar pronte la traducció. Els fills s’afaenen arreglant la casa per a quan vinguen els pares.