abornar
Flexió verbal »(Format sobre born.)
- v. tr. Abordar un animal o persona violentament ad algú, envestint-lo i tirant-se sobre ell: El bou venia corrent i abornà al pastor que no pogué fugir.
- Precipitar-se o llançar-se violentament una cosa sobre una atra: L’intensa pluja ha fet que l’aigua de les montanyes abornara l’horta.
- local. Detindre, fer parar: Havem pogut abornar el carro que se n’anava costera avall.
- local. Véncer: En la baralla, Batiste ha abornat a son germà.