vidre, -es
(Del llatí vĭtrĕu, derivat del també llatí vĭtru, mat. sign.)
- s. m. Substància transparent o translúcida, dura i resistent a la majoria dels agents químics una volta refredada, pero molejable i pastosa a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, portals, recipients, adorns i uns atres objectes.
- Vidre volador, ant. Vidres de diferents colors que en trossos molt chicotets eren llançats sobre els vestits i els caps de les dònes en alguns actes o balls. En poesia tenia el significat de cosa frívola, sense consistència i fràgil.
- Conjunt de coses fabricades d’este material o de trossos d’ell.
- Objecte fabricat de vidre.
- Cristal, element de vidre fabricat per a mirar a través d’ell.