piano, -os
(De l’it. piano, mat. sign.)
- s. m. Mús. En veu baixa, en sò suau i poc intens.
- Mús. Passage musical eixecutat en veu baixa o en sò baix per un instrument.
- Instrument musical de corda, en un teclat que provoca la percussió, per mig d’uns martells forrats de feltre, sobre unes cordes metàliques, de diferents llargàries i diàmetros i que produïxen sons clars.
- Piano de taula, el que té forma de taula i té les cordes en posició horisontal dins la caixa harmònica.
- Piano diagonal, el que té les cordes en posició diagonal o de gaidó.
- Piano de coa, el que té les cordes en posició horisontal i la caixa molt allargada per darrere.
- Piano de paret, el que té les cordes verticals i sol anar apegat a la paret.
- Piano de maneta o de manubri, el que es fa sonar per mig d’un cilindre en pues i que s’acciona per la rotació d’una maneta.
- Piano piano, loc. Espai, poc a poc.
- Com un piano, loc. coloq. Molt gran.