mandat, -ts
(Del llatí mandātu, mat. sign.)
- s. m. Dret. Contracte en el que una persona o mandant confia la seua representació en una atra.
- Orde donada ad algú per un superior.
- Rel. Ritual de la llitúrgia catòlica en el que es llaven els peus de dotze varons en memòria de lo que feu Jesucrist als seus apòstols en l’últim sopar.
- Representació que es concedix a regidors o diputats per elecció democràtica.
- Mandat imperatiu, model de representació política en el qual els electors, generalment d’una associació en dret a tindre representació en un parlament, fixen el sentit en el que els elegits han d’emetre el seu vot. És possible la revocabilitat del càrrec del representant pels qui l’han triat.
- Mandat representatiu, el que permet al representant no fixar el sentit del seu vot pels qui l’han elegit. No cap la possibilitat de la revocació del càrrec pel cos d’electors, durant la llegislatura.
- Temps durant el qual algú és mandatari.