història, -ies
(Del llatí historia i este del grec ἱστορία, mat. sign.)
- s. f. Narració ordenada d’una série d’acontenyiments.
- Exposició ordenada dels fets propis d’una nació, una institució, una ciència, etc.
- Disciplina que narra i estudia estos successos.
- Història universal, la de tots els temps i tots els pobles del món.
- Història de la Filosofia; Història de les religions, la que tracta estes disciplines des de l’orige.
- Narració inventada.
- plr. Romanços, embolics, coses que es conten sense base.
- Història Natural, ciència que tracta els sers de la naturalea, animals, vegetals o minerals.
- Història clínica, senyes rellevants d’un malalt.
- Història Sagrada, narracions de l’Antic i Nou Testament.
- Passar a l’història, loc. Se diu d’una cosa o fet que mereix ser recordat.
- Ser ya història, loc. Ser una cosa antiga o passada.