disciplina, -nes
(Del llatí disciplīna, mat. sign.)
- s. f. Doctrina, ensenyança del mestre.
- Cada una de les matèries d’estudi i ensenyança que es donen en un centre educatiu o constituïxen un pla d’estudis.
- Conjunt de normes i la seua observància, que tenen la finalitat de mantindre l’orde i la subordinació entre els membres d’un colectiu, especialment en la milícia i estats eclesiàstics.
- plr. Assot de cànem en diversos ramals per a assotar.
- ant. Castic.
- Colps de les disciplines; acte d’assotar en unes disciplines.