guitza, -zes
(Desconegut, cf. l’it. guizzare, moure’s, i el cat. esquitxar, esguitar.)
- s. f. Coç, patada, alçada d’alguna de les cames posteriors d’un animal de càrrega o un equí.
- Colp violent pegat en eixe moviment.
- S’utilisa com a interjecció que expressa diversos estats d’ànim; punyeta.
- Fer la guitza ad algú, loc. Molestar-lo, destorbar-lo, fer-li la punyeta.
- Enviar a la guitza, loc. Enviar a fer punyetes, a pastar fanc, desfer-se d’algú de mala manera.
- Estar en la quinta guitza, loc. Estar molt llunt.