encarnació, -ons
(Del llatí incarnatĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acció i efecte d’encarnar o encarnar-se.
- Rel. Acte misteriós d’haver pres carn humana en el sí de la Mare de Deu la segona persona de la Santíssima Trinitat.
- Acte de prendre cos o forma visible una cosa immaterial: Eix home és l’encarnació del mal.
- En pintura i escultura, acte de donar color de carn a les figures humanes.
- Nom propi de dòna.