batidor, -rs
(Derivat de batre.)
- s. m. Àngul del bastiment de portes i finestres en el que topeten les fulles d’estes quan se tanquen.
- Pinta en pues grosses i més separades a una banda i a l’atra en pues fines i més juntes.
- Instrument per a batre. V. batedor.
- En els telers de fusta, llistó horisontal que du a la banda de baix la pua del teler.