(Del prov. balandran o balandral, de balandrà, balancejar. cf. el fr. balandran, l’it. palandrana o el cast. balandrán.)
- s. m. Sotana fins als peus, ampla, en mànegues i oberta per davant de dalt a baix en botons, que es duya damunt de la roba en la Baixa Edat Mija, hui únicament utilisada pels eclesiàstics.