afinitat, -ts
(Del llatí affīnitāte, mat. sign.)
- s. f. Proximitat, analogia, semblança d’una cosa a una atra que pot eixercir, en alguns casos, una atracció o adequació entre elles: S’entendran molt be perque tenen moltes afinitats. Havem agrupat als alumnes per afinitats a l’hora de fer treballs comuns. Hi han moltes afinitats culturals entre Espanya i Mèxic.
- Parentesc que s’establix per mig del matrimoni en els familiars consanguíneus del cònjuge.
- Impediment que deriva del parentesc per afinitat i que contempla el dret canònic.
- Quím. Facilitat que tenen els àtoms, molècules o alguns elements per a combinar-se en uns atres.