fanc, -cs
(Del gòtic fani, mat. sign. cf. l’oc. fanc, l’aragonés fanc, l’it fango, el cat. fang.)
- s. m. Massa pastosa que es forma per l’unió de l’aigua en la terra.
- ant. Fangar.
- fig. Deshonra.
- Ficar ad algú en el fanc, loc. Posar ad algú en una situació compromesa, perillosa.
- Eixir del fanc, loc. Eixir exitós de grans dificultats.
- Enviar ad algú a pastar fanc, loc. Llevar-se ad algú de damunt de males maneres, enviar-lo a fer punyetes.
- Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situació difícil i complicada.
- Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situació deshonrosa.
- Fanc cuit, fanc fi, cuit i enverniçat en el que es fan objectes de l’escurada, com ara caçoles, plats, tasses...