trava, -ves
(Del llatí trabe, biga.)
- s. f. Cada una de les cordes en que es nuguen les dos potes d’un animal per a impossibilitar que córrega.
- Barrot o cadena que es posa en les rodes d’un carro per a impedir que es moga.
- Se diu en construcció de cada una de les pedres que en el cantó d’un mur o una paret se deixen més eixides que les restants per a proseguir la construcció lateralment.
- fig. Obstàcul, cosa que dificulta o entorpix la realisació d’una atra.