terrer, -ra, -rs, -res
(Del llatí terrarĭu, fet de terra, pertanyent a la terra.)
- adj. m. Relatiu a la terra o propi d’ella.
- Que va molt prop de terra: Hui hi ha boira terrera. La perdiu vola terrera a un pam de terra.
- Que està fet de terra.
- s. Montó de terra sobre el qual se dispara, des de llunt, una arma. Blanc.
- Persona que treballa traent arena o terra.
- No pegar-ne cap en terrer, loc. No encertar en res.