sòn
(Del llatí sŏmnu, mat. sign.)
- s. f. Acte de dormir.
- Ganes de dormir.
- Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se.
- Anar-se’n la sòn, llevar la sòn.
- Caure de sòn o estar mort de sòn, no poder resistir les ganes de dormir.
- Entrar la sòn a algú, escomençar les ganes de dormir.
- La primera sòn, temps corresponent a les primeres hores de la nit, quan se fa la primera dormida. La primera sonada.
- Llevar la sòn, fer que les ganes de dormir desapareguen. Preocupar fins al punt de no deixar dormir.
observacions/documentació: Antigament podia ser també paraula masculina.