reboster, -ra, -rs, -res
(Del llatí repostariu, mat. sign.)
- s. m. Persona que en els antics palaus tenien conte del rebost.
- Persona que té per ofici fer pastiços i dolços; pasticer.
- s. m. Drap quadrat en les armes o símbols d’un llinage noble, d’una institució..., que es posava als lloms de les cavalleries quan anaven de camí o en el que s’adornen balcons i finestres els dies de festa.