palau, -us
(Del llatí palatĭu.)
- s. m. Edifici gran i suntuós dedicat a residència de reis, príncips, prelats o certs personages nobles, o a sèu d’institucions o corporacions: El palau dels Trenor. El palau de justícia. El Palau de la Música.
- El Palau, se diu per antonomàsia del palau del Bisbe.
- ant. Habitació o conjunt d’habitacions d’un edifici, cambra gran.