predicar
Flexió verbal »(Del llatí praedīcāre, mat. sign.)
- v. tr. Llòg. Afirmar o negar una cosa d’una atra, en especial del subjecte de la proposició.
- Proclamar o publicar una cosa com a verdadera o com a precepte a complir.
- Pronunciar un sermó religiós, inculcar consells i ensenyances, recomanar.
- Encara que m’ho prediquen teatins, o encara que m’ho prediquen dalt d’una trona, loc. No creure’s lo que diuen.
- Predicar en el desert, loc. Predicar o donar consells sense ser escoltat.