nap, -ps
(Del llatí napu, mat. sign.)
- s. m. Nabera, planta anual de la família de les crucíferes de l’espècie Brassica napus, de fulles glauques rugoses, flors grogues en espigues terminals, siliqua dehiscent no articulada; és una hortaliça de la que s’aprofita la seua raïl nomenada nap.
- Nap de llavor, el que es deixa per a llavor, el qual creix i s’endurix.
- Nap de porreta, varietat de nap blanc cabut o en forma de porra.
- Nap de La Yesa, nap de bona calitat, allargat, prim i de color blanc.
- Nap redó, napicol.
- Nap illerc, planta pareguda a la nabera de l’espècie Brassica napus.
- Com ara plouen naps, loc. Se diu per a no donar credibilitat a lo que s’està dient.
- Agarrar el nap per les fulles, loc. No tractar el verdader centre d’un tema o qüestió i tractar qüestions secundàries.
- ¡I un nap!, interj. Se gasta per a negar emfàticament: ¿Dius que tu has jugat millor que yo? ¡I un nap!