gènero, -os
(Del llatí genus, genĕris, mat. sign.)
- s. m. Conjunt de sers que compartixen una série de caràcters o característiques.
- Conjunt d’espècies que en història natural compartixen una série de caràcters.
- Gènero humà, espècie humana.
- Gènero musical, classe de música en característiques pròpies.
- Gèneros lliteraris, apartats en que s’organisen les obres de lliteratura: Gènero històric, gènero romàntic, etc.
- Mercaderia; objecte susceptible de ser comprat o venut.
- Gèneros de punt, peces confeccionades en este teixit.
- Gram. Classe a la qual pertanyen els noms d’una llengua a partir de la diferenciació de sexes i són el masculí, el femení i el neutre.
observacions/documentació: La forma antiga era gènere, la més etimològica que més tart evolucionà a gendre, inclús per a l’accepció d’espècie, pero en gramàtica ya en el sigle XVI els gramàtics utilisaven gènero, que és hui l’única forma valenciana viva, com a llatinisme i per a diferenciar esta accepció de la que tenien les formes patrimonials genre i gendre.