esvarar
Flexió verbal »(D’ètim incert, cf. el cast. resbalar, el port. resvalar o l’aragonés esvarar.)
- v. intr. Ser una superfície esvarosa, en poca adherència: El gèl esvara. El fanc esvara molt.
- intr. Moure’s o desplaçar-se un cos sobre un atre en fricció constant per ser la superfície del cos fix molt llisa o viscosa.
- refl. Esmonyir-se.
- intr. i refl. Perdre la vertical o l’equilibri una persona o cosa passant per una superfície esvarosa o molt llisa.
- intr. i refl. No dominar una matèria, mostrant inseguritat i cometent erros: Ma mare m’envia a escola en un llibre sense tapes i a la primera lliçó, tira palluç que m’esvare (cançó popular).
- intr. Faltar en les obligacions.
- intr. Cometre un erro involuntàriament.