eloqüent, -ts
(Del llatí elŏquens, -entis, mat. sign.)
- adj. m. Que té la facultat de parlar o d’escriure en facilitat i eficàcia per a agradar, commoure o persuadir als qui l’escolten o el lligen.
- Se diu de lo escrit o dit en art, facilitat i eficàcia d’expressió: El president ha fet un discurs molt eloqüent.
- fig. Expressiu, que diu o significa molt: Eixa forma de mirar és molt eloqüent.