descans, -sos
- s. m. Acció de descansar; pausa en el treball.
- Descans dominical, el que es fa el dumenge darrere de tota la semana de treball.
- Descans etern, cessació de la vida d’algú en este món, mort.
- Serenitat, absència d’inquietuts, i de lo que les produïx.
- Assent sobre el qual descansa alguna cosa.
- Pal que va articulat en un braç del carro i que, posat en vertical, permet mantindre’l horisontal quan este està desenganchat.
- Forqueta o clossa damunt de la qual se fa descansar el braç de la peanya d’un sant, durant les parades d’una provessó.
- Sense descans, loc. sense parar.