carrasca, -sques
(D’una forma prerromana *carrasca, mat. sign.)
- s. f. Arbre de la família de les fagàcees que aplega a quinze metros d’altària, en tronc gros en diversos braços fent cop gran i redó; té les fulles elíptiques i apuntades, persistents i a voltes espinoses, de color vert fosc per dalt i blanquinoses per baix, flors de color vert groguenc. El seu fruit és la bellota.
- Fusta d’est arbre.
- Tindre el cap més dur que una carrasca, loc. Ser d’idees fixes.
Imàgens
