becplà, -ans
(Aglutinació de bec i pla.)
- s. m Au camalluda gran, medix entre 80 i 93 centímetros de llargària, de l’espècie Platalea leucorodia, en el bec llarc i pla en forma d’espàtula de color negre en els adults en una taca groga en la punta. Les potes negres. Les plomes blanques; els adults tenen una taca ocre en el coll i en estiu un plomall en el bascoll. Els jóvens tenen plomes negres en la punta de les ales. També se li dona el nom de espàtula.