espàtula, -les
(Del llatí spatŭla, espasí.)
- s. f. Paleta chicoteta en un mànec llarc que utilisen els farmacèutics, els pintors, els obrers, etc., per a barrejar diferents substàncies i aplicar-les.
- Au camalluda, de l’espècie Platalea leucorodia, en el bec en forma d’espàtula i plomes blanques. Els adults tenen una taca ocre en el coll i en estiu un plomall en el bascoll. També se li dona el nom de becplà.
Imàgens
