antoixos
antoix, -xos
(Del cast. antojo. mat. sign., i este del llatí ante- oculum, davant de l’ull.)
- s. m. Desig gran, passager i poc raonable d’alguna cosa, antull: Tinc l’antoix de menjar fraules.
- Suposició, parer o juí sense massa fonament pero que es manté ferm.
- Al primer antoix, loc. En un primer moment, quan veem o trobem alguna cosa o persona per primera volta: Al primer antoix me paregué alt.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: antoixós.