antara, -res
(Possiblement del llatí vulg. *ambitaria, lloc per a on se pot girar o passar.)
- s. f. Porció de terra d’un camp per a on gira l’animal quan se llaura, de manera que queda sense llaurar i s’ha de llaurar al través o a mà; cornial, cornellal.
- Deixar-se les antares i tornar al solc, expressió que, en forma imperativa, es gasta per a exhortar a u a que abandone les divagacions i torne a l’assunt principal de la conversació: Això no li fa: deixa´t les antares i tornem al solc.