amarant, -ts
(Del llatí amaranthus, mat. sign., i este del grec ἀμάραντος, que no es marcix.)
- s. m. Bot. Planta anual dicotiledònea, de la família de les amarantàcees, procedent de l’Índia, d’uns dèu decímetros d’altària, en fulles oblongues i flors molt chicotetes que s’agrupen en espiga i diferents colors segons les distintes varietats, en fruits plens de llavors negres; se cultiva en fins ornamentals.
- Flor d’esta planta.
- Color carmesí.