agonia, -ies
(Del llatí agōnia, mat. sign., i este del grec ἀγωνία, agonia mortal.)
- s. f. Estat que precedix a la mort, angoixa del moribunt: En l’agonia de la mort se confessà culpable.
- fig. Pena, patiment o aflicció molt gran: No puc viure en l’agonia de no saber a on està mon fill.
- fig. Part final d’una cosa que tarda en acabar i que acaba malament: En l’agonia de la segona guerra mundial tots desijaven una futura pau duradora.
- Oix, nàusees: Estic enfitat, no em parles de menjar que m’entra agonia i bossaré.
- L’agonia, dialect. i coloq. El número norantanou (99) en rifes, sortejos, loteries i jocs.