advocació, -ons
(Del llatí advŏcātiōne, mat. sign.)
- s. f. juríd. Acció i efecte d’advocar.
- Sobrenom que se li dona a una divinitat o a un sant i que fa referència al lloc d’orige, troballa de la seua image o a un misteri o virtut relacionat en ella: Mare de Deu d’El Puig. Mare de Deu del Lledó. Crist d’El Grau.
- Protecció o ampar de la divinitat o dels sants a la comunitat o institució que pren el seu nom: El colege està baix l’advocació de la Mare de Deu dels Desamparats.