adjudicar
Flexió verbal »(Del llatí adiūdĭcāre, mat. sign.)
- v. tr. Dret. Assignar o concedir un tribunal o autoritat la propietat o possessió d’una cosa a una persona, per considerar-se que té dret ad ella: El tribunal adjudicà la propietat de la casa a la dòna i tots els atres bens a l’home. El jurat adjudicarà el premi al poema més adequat.
- Conseguir un concursant o postor en una subasta o concurs la cosa subastada, en venda o que s’assigna: L’ajuntament adjudica les obres a la proposta més econòmica. S’adjudica l’escultura al Museu de Belles Arts de Valéncia per ser el millor postor.
- refl. Apropiar-se algú d’alguna cosa: El millor regal se l’ha adjudicat ell.