abstraure
Flexió verbal »(Del llatí abstrahĕre, mat. sign.)
- v. tr. Separar mentalment les qualitats d’un objecte o idea per a considerar-les aïlladament o considerar l’objecte o idea en essència.
- refl. Adinsar-se o entregar-se a un pensament o idea separant-se mentalment de la realitat: Escapava d’aquell món cruel abstraent-se en l’idea d’un món millor.
- refl. ant. Seguit de la preposició de més un verp en infinitiu o un substantiu que indica un acte o acció, significa prescindir, deixar de fer lo que el verp en infinitiu o el substantiu indiquen, retraure’s: Abstraure’s d’entrar. Vos abstraureu de parlar del secret. Desija abstraure’s del treball que li encomanen.