proa, -oes
(Del llatí prōra, mat. sign.)
- s. f. Part davantera d’una embarcació i, per extensió, d’uns atres vehículs.
- Nàut. De popa a proa o de proa a popa, en tota o en bona part de la llargària d’una embarcació.
- Nàut. Fer o posar proa en tal direcció, dirigir-se una embarcació en una direcció determinada.
- Nàut. Tallar o guanyar la proa a un barco, navegar un barco en direcció d’un atre i passar per davant de la seua proa.
- Proa a la mar o proa al vent, loc. Nàut. Dirigir el barco en la mateixa direcció de les ones o del vent.