Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mos
mos
  1. pron. person. var. form. coloquial. del pron. person. de primera persona plr. V. nos.
mos
  1. adj. m. Forma de plural masculí de ladjectiu possesiu mon. Sutilisa davant de parentius: Mos pares. Mos yayos. Mos tios... Poèticament també pot ser utilisada davant dunes atres formes: Mos ulls no et veuen. Mos peus caminen cap a tu.
observacions/documentació: Sol utilisar-se la forma analògica mons.
mon, -os
(Del llatí vulgar *mum, contracció de mĕum, el meu.)
  1. adj. m. Possesiu masculí singular que sutilisa davant de parentius: Mon pare. Mos germans. Mon yayo. Mon cosí. Mon tio. Mon fill.
  2. També solen ser utilisats en algunes frases fetes.
observacions/documentació: Sol utilisar-se la forma plural analògica mons: “mons pares”. En llenguage poètic les pots trobar també davant de nom: Mon cor, mon esperit…
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: mòs.