embotir
Flexió verbal »- v. tr. Ficar una cosa dins d’una atra fent força o a pressió.
- Ficar o omplir de llana, borra, palla... un coixí, colleró, matalap... fins que estiga completament ple.
- Per extensió, posar la llenya dins del forn en una forca.
- Engastar, engalzar, ficar dins de clots o buits fets en una superfície trossets d’un material diferent de manera que ajuste perfectament.
- Posar molt espés o dens; amontonar persones, animals o coses dins d’un lloc estret: N’eren huitanta embotits en una sala per a cinquanta persones.
- Menjar sense mida; menjar excessivament, fartar.
- Donar forma cóncava a una peça de llanda o ferro aplicant-li una matriu o colpejant-la.