don, -na
(Del llatí dŏmnus, contracció de domĭnus, senyor.)
- s. m. ant. Tractament de respecte, equivalent a senyor o senyora, anteposta a un nom propi d’home o dòna, és sinònim de les formes en, n’, na (En Vicent, N’Andrés, Na Jordana, N’Amàlia): Don Anfós i Dona Maria.
- Nostra Dona, ant. La Mare de Deu.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica i ben antiga; pareix que solia utilisar-se davant de noms castellans com Don Pedro, pero també davant de noms i llinages valencians.