bracera, -res
- s. f. Planta de la família de les compostes, de l’espècie Centaurea aspera, en el tronc aspre i ramificat que sol aplegar de trenta a huitanta centímetros d’altària, les fulles són inferiors i peciolades i les flors purpúrees.
- Barcera marítima, planta mediterrànea Centaurea seridis que creix en zones litorals arenoses, de troc recte i ascendent ramificat de vora 70 centímetros. Les fulles grans, llargues i alternes, sent les superiors més menudes que les inferiors. Florix de març a juliol fent unes carchofetes punchoses en pétals fins de color morat.
- Bracera d’Espadà, varietat d’esta planta endèmica de la Serra d’Espadà, en terres valencianes.
- Bracera de la Marina, varietat d’esta planta endèmica del Mongó, en la comarca valenciana de la Marina.
Imàgens
