bort, -rda, -ts, -rdes
(Del llatí bŭrdu.)
- adj. m. Fill o filla d’una parella que no està casada.
- Fill o filla de pares desconeguts, sol utilisar-se la forma diminutiva, bordet.
- Mala persona.
- Bot. Que no fa fruit, o que la planta o el fruit és roïn o menut.
- Pigota borda, pigota que no és maligna.
- Pèl bort, el que apareix inicialment en la cara dels adolescents.
- Renou o brot que ix de la soca d’un arbre per baix de l’empelt.
- Extrem d’una biga que sobreïx del mur o frontera per a aguantar un balcó.
- Classe de tela que s’utilisava per a fer cobertors o flassades.
- Ser més bort que l’herba que no fa llavor o ser més borts que la matapuça, loc. Ser molt bort o mala persona.