avindre
Flexió verbal »(Del llatí advĕnīre, aplegar.)
- v. tr. Concordar, acordar, posar d’acort a diverses persones.
- tr. ant. Encertar, fer be una cosa.
- refl. Aplegar a un acort diverses persones que estaven en desacort o que discrepaven: Tots s’avingueren i acceptaren la proposta del president.
- refl. Adaptar-se be, vindre be una cosa a una atra: El blau i el vert no s’avenen.
- refl. Tindre bon tracte entre persones, l’una en l’atra: Nora i sogra no s’avenen.
- intr. inus. Succeir, efectuar-se o complir-se un fet: Contà lo que li havia avengut.
- intr. ant. Aplegar, arribar.