apogeu, -us
(Del grec ἀπóγειον, mat. sign.)
- s. m. Astron. Punt de l’òrbita de la lluna, d’un satèlit artificial o de la trayectòria d’un vehícul espacial, que es troba més alluntat del centre de la Terra.
- Fís. Punt d’una òrbita, en el que la distància entre l’objecte que la descriu i el seu centre d’atracció és màxima.
- fig. Punt o grau superior d’una cosa: El sigle XV representa l’apogeu de la lliteratura valenciana. La llengua anglesa està en el seu apogeu.