algorfa, -fes
- s. f. inus. V. garrofa.
observacions/documentació: Se tracta d’una antiga confusió que alguns lexicógrafs han anant copiant i repetint en les seues obres. Mai se li ha dit “algorfa” a la “garrofa” i les formes “algorfal”, “algorfer”, “algorfera” i “algorferal”, que apareixen en el diccionari de Josep Escrig de 1851, són invencions de l’autor que passaren al diccionari de Constantí Llombart de 1887 i d’ací al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover de 1930.