ablatiu, -us
(Del llatí ablatīvus, mat. sign.)
- s. m. Gram. U dels casos de la declinació grega, llatina i d’unes atres llengües, indica relacions de procedència, situació, modo, temps, instruments, matèria etc., i en valencià du davant preposicions, com ara: a, de, des de, en, per, sense, sobre...
- Ablatiu absolut, construcció llatina elíptica sense conexió o víncul gramatical en el restant de la frase de la que forma part i de la qual depén pel sentit. La construcció gramatical llatina consistix en un substantiu en ablatiu i un verp en participi que concorda en aquell, esta construcció fa de complement circumstancial d’una proposició.