piu, -us
- s. m. Peça allargada com un bastonet que sobreïx i s’encaixa en un buit o servix per a soportar un cos giratori o per a moure un resort.
- Peça de metal o de fusta, espècie de passador, que passa per dins d’una anella, una frontiça o un atre mecanisme i s’utilisa per a tancar o subjectar una porta, una tapadora, etc.
- coloq. Membre viril.
- Piu de ferro, coloq. Home sexualment molt actiu o fogós.
observacions/documentació: En les accepcions 1 i 2 sol utilisar-se el diminutiu piuet.