verbena, -nes
(Del llatí verbēna, mat. sign.)
- s. f. Bot. Planta de la família de les verbenàcees, de l’espècie Verbena officialis, de tronc ert, aspre i pelut de xixanta a huitanta centímetros d’altura; les fulles són lobulades i opostes, les inferiors poc peciolades i ovalades; les flors són violàcees, terminals en espigues llargues i primes; el fruit és oblonc i capsular, en dos o quatre divisions.
- Verbena de nucs, planta de l’espècie Líppia nodiflora.