trabucar
Flexió verbal »(De buc, ventre, en el prefix tra- del llatí trans-.)
- v. tr. Pegar la volta sobre sí mateix fins a descansar sobre un costat diferent al que estava, generalment referit a un vehícul.
- intr. o refl. Tombar o girar un objecte, descansant la part superior cap avall.
- tr. Situar de forma contrària a la seua posició normal, a l’orde establit.
- intr. o refl. Girar o desordenar, situar de forma contrària a la normal.
- tr. ant. Lluitar, batallar en trabucs o unes atres màquines de llançar pedres.
- tr. fig. Equivocar o confondre les coses, dir una cosa per una atra.
- refl. Errar o confondre les coses, dir o escriure de manera equivocada les paraules substituint unes per atres.
- var. form. V. traucar.