títaro, -os
(D’orige onomatopèyic. cf. el cast. títere, l’oc. titè o tití, el cat. titella.)
- s. m. Nino que es meneja en la mà posant esta dins d’ell o per mig de fils varetes o canyes. També es denomina porrito, perichinela, perichinelo o puchineli i localment cristoveta.
- Se diu de persones sense personalitat i que es deixen manipular fàcilment.
- desus. Bòtul, arritranc, carraca, trasto inservible i molest.
- No deixar títaro en canya, loc. Criticar a tots. Desfer o acabar en tots els membres d’un colectiu de persones o organisació.
- Fer boca de títaro, loc. desus. Morir.
- Menajar els títaros, loc. desus. Guerrejar, combatre.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma documentada i no és un castellanisme. El català titella és una forma més moderna, possiblement del castellà títere: “... davant de la lloncha dels mercaders, fent com qui mirava uns títaros que allí es feien”. Joaquim Aierdi. Notícies de Valéncia i son Regne. 1661.