sedaç, -ços
(Del llatí setacĕu, de cerres.)
- s. m. Cércol en un teixit que el cega i que servix per a passar per ell algunes substàncies, fent que les parts més grosses se queden en el sedaç i deixant passar només les més fines.
- Teixit molt fi que deixa passar llum pero atenuada, i que impedix el pas dels insectes.
- fig. inus. Dòna poc formal, que no es fa respectar.