remontar
Flexió verbal »(De montar, en el prefix re-.)
- v. tr. Superar un obstàcul o dificultat.
- Remontar el vol, elevar-se una au en el cel, volar més alt.
- refl. Elevar-se, alçar-se.
- Proveir de cavalleries noves a l’eixèrcit.
- Recórrer un riu contra corrent.
- Recórrer un terreny costera amunt.
- Passar una embarcació a certa distància de la costa, generalment d’un cap.
- intr. o refl. Retrocedir a temps passats o a l’orige: Si nos remontem a l’época romana vorem com les ciutats eren diferents.